Páginas

lunes, 24 de octubre de 2011

Viatge a la naturalesa, 'Ilha Grande'


Vista panoràmica de la platja Lopes Mendes

Tot i que el seu nom és ‘Illa Gran’ (Ilha Grande en portuguès), jo l’anomenaria Illa petita, que ben segur la defineix millor. Ara bé, si el nom ve donat per la proporció d’habitants per metre quadrat, pot ser que no sigui un nom tant equivocat. I és que el nucli més poblat de la illa (on jo m’he allotjat, Vila do Abraao) té 3.000 habitants, dels quals estic segur que han comptat els mosquits i tots els éssers vius com a habitants, ja que sinó no em surten el comptes.

A aquesta illa només s’hi pot arribar en barca i es troba a mig camí entre Río de Janeiro i Sao Paulo.

No m’allargaré massa explicant els antecedents, però hi ha algunes dades necessàries per entendre la illa:

Durant gran part del segle XIX, va acollir immigrants europeus que venien de països on havien sorgit epidèmies contagioses, en especial, la còlera. Aquests, estaven ingressats en un hospital de quarantena anomenat Lazareto. Més endavant, cap allà als anys 40, va ser transformat en una presó federal on enviaven els presos més perillosos de Brasil. Finalment, a mitjans de la dècada dels 60, el centre va ser tancat i dinamitat per ordre del governador del moment.

Presó federal i aqüeducte que l'abastia

Fins que tot això va succeir, a la illa només hi vivien els treballadors, i per tant, no hi havia ni pobles ni carreteres.

Per aquest motiu, encara que cada cop menys, continua sent un lloc poc conegut i de turisme molt recent. Això fa que mantingui la seva naturalesa i que encara no hagi estat explotada per l’ésser humà. Té un encant molt especial.

Platja Lopes Mendes

Cap vehicle terrestre té accés a la illa (comprensible, ja que ni tan sols té carreteres i una topografia molt pronunciada). De fet, per anar de platja en platja, només es pot anar a peu per camins de muntanya o amb el Taxi Boat (habitual en la majoria de platges), que és bàsicament com un Taxi però al mar.

Tot junt fa que et sentis en un paradís, en un autèntic pulmó verd.

Jo en un dels miradors més al·lucinants que he estat mai, al Pico de Papagaio (980m d'alçada)


Per qui tingui pensat anar a Brasil, probablement no li hagin parlat massa d’aquesta illa, però personalment, un cop feta la visita, ho considero un lloc totalment recomanable per a qualsevol persona que li agradi la naturalesa en el seu estat més pur.