Viatge a la naturalesa, 'Ilha Grande'

Vista panoràmica de la platja Lopes Mendes

Tot i que el seu nom és ‘Illa Gran’ (Ilha Grande en portuguès), jo l’anomenaria Illa petita, que ben segur la defineix millor. Ara bé, si el nom ve donat per la proporció d’habitants per metre quadrat, pot ser que no sigui un nom tant equivocat. I és que el nucli més poblat de la illa (on jo m’he allotjat, Vila do Abraao) té 3.000 habitants, dels quals estic segur que han comptat els mosquits i tots els éssers vius com a habitants, ja que sinó no em surten el comptes.

A aquesta illa només s’hi pot arribar en barca i es troba a mig camí entre Río de Janeiro i Sao Paulo.

No m’allargaré massa explicant els antecedents, però hi ha algunes dades necessàries per entendre la illa:

Durant gran part del segle XIX, va acollir immigrants europeus que venien de països on havien sorgit epidèmies contagioses, en especial, la còlera. Aquests, estaven ingressats en un hospital de quarantena anomenat Lazareto. Més endavant, cap allà als anys 40, va ser transformat en una presó federal on enviaven els presos més perillosos de Brasil. Finalment, a mitjans de la dècada dels 60, el centre va ser tancat i dinamitat per ordre del governador del moment.

Presó federal i aqüeducte que l'abastia

Fins que tot això va succeir, a la illa només hi vivien els treballadors, i per tant, no hi havia ni pobles ni carreteres.

Per aquest motiu, encara que cada cop menys, continua sent un lloc poc conegut i de turisme molt recent. Això fa que mantingui la seva naturalesa i que encara no hagi estat explotada per l’ésser humà. Té un encant molt especial.

Platja Lopes Mendes

Cap vehicle terrestre té accés a la illa (comprensible, ja que ni tan sols té carreteres i una topografia molt pronunciada). De fet, per anar de platja en platja, només es pot anar a peu per camins de muntanya o amb el Taxi Boat (habitual en la majoria de platges), que és bàsicament com un Taxi però al mar.

Tot junt fa que et sentis en un paradís, en un autèntic pulmó verd.

Jo en un dels miradors més al·lucinants que he estat mai, al Pico de Papagaio (980m d'alçada)

Per qui tingui pensat anar a Brasil, probablement no li hagin parlat massa d’aquesta illa, però personalment, un cop feta la visita, ho considero un lloc totalment recomanable per a qualsevol persona que li agradi la naturalesa en el seu estat més pur.

SI... JO ESTUDIO EN UNA ILLA!!

Estic gaudint de platges paradisíaques, concerts de samba, futbol, postes de sol i un llarg etc. Ara bé, crec que ha arribat el moment de parlar sobre el motiu ‘principal’ pel qual considero que soc un privilegiat de poder viure aquesta experiència tan formidable: Els estudis. I és que el clima, els paisatges i l’ambient d’aquesta ciutat, fa que tot plegat semblin unes llargues vacances en una ciutat tropical. Però no és així, estic aquí per estudiar!

Ara soc estudiant de la ‘Faculdade de Arquitetura e Urbanismo (FAU)’ de la ‘Universidade Federal do Río de Janeiro (UFRJ)’.

 A l'esquerra la Illa de Fundão i a la dreta l'edifici d'Arquitectura

Bocabadat. Així és com em vaig quedar. Saber que el teu nou campus universitari és una illa sencera de 5.238.337,82 km², creieu-me que impacte, i molt. De fet, la Illa de Fundão (Cidade Universitária) és un barri de la Zona Nord de Río de Janeiro.

Una anècdota graciosa és la que em va passar un dels primers cops que anava a aquesta illa; vaig baixar en una parada de bus que no era, i totalment perdut, després de buscar el meu edifici durant una hora (desfent-me de la calor que feia), em vaig donar per vençut i vaig agafar un taxi que em portés. Al veure el recorregut que vàrem fer, va ser quan realment em vaig adonar de la grandiositat d’aquesta ciutat universitària.

Del propi edifici d’arquitectura, em va cridar l’atenció el tracte directe i la sensibilitat que té amb la naturalesa i amb l’espai exterior. Porxos oberts, patis verds, passadissos sense cap tipus de tancament i grans vidrieres,  són elements que fan els espais molt agradables i que et permeten viure la sensació de no saber mai si estàs dins o fora de l’edifici.

Jardins dissenyats per Burle Marx (mateix arquitecte brasileny que va dissenyar el passeig de Copacabana) i fotos de l'interior de l'edifici.

Conferència de l'arquitecte espanyol Iñaki Abalos i foto de la maqueta de l'actual projecte en el que estem treballant.

Per acabar, vull agrair públicament als meus pares que em brindin aquesta possibilitat, tant emocionant com formativa. Gràcies!

Samba a 'Pedra do Sal'

Més enllà del dia de la setmana que sigui, els carioques sempre tenen festa. Pedra do Sal és un dels racons del barri de ‘Saúde’ de Río de Janeiro, on cada dilluns s’ajunten grups de samba per tocar i cantar en directe. Històricament, s’ajuntaven grans grups de sambistes i era un punt de pelegrinatge de la samba negre. Actualment, manté l’essència però al haver-se popularitzat, gran part dels espectadors són ‘Gringos’ (turistes).

El primer cop que hi vaig anar, portava algo més de 24h en aquesta ciutat, i per tant, l’impacte del canvi cultural va ser major. Va ser el primer cop que em vaig sentir totalment immers en la cultura carioca, tant per la pròpia samba (clar icona de la cultura brasilenya) com pels carrerons que s’han de recórrer per arribar.

A l’esquerra la 'Roda' de sambistes. A la dreta l’expectació generada. 

Al mateix carrer hi ha venedors de beguda i menjar, així que la gent pren alguna cosa i es disposa a gaudir d’un bon espectacle de samba autèntica. 

CARN 'FRESCA'!

Gastar energia per mantenir la carn fresca en un país on arriben als 40 graus... PERQUÈ? Suposo que aquesta és la pregunta (retòrica, es clar) que es deuen fer els amos dels supermercats a l’hora de decidir quins aliments han d’estar refrigerats i quins no.

He de reconèixer que és una de les coses que més em va impactar el primer cop que vaig entrar a un supermercat, i que a dia d’avui, no em deixa d’impactar.

Veure la carn exposada com si fos fruita, on la gent abans d’escollir-ne una peça fa el previ tast de textura i duresa, amb el petit detall de que la carn NO és fruita i que es fa malbé si no es conserva en un ‘habitat’ fred, no és el context més idoni que inviti a consumir-la.

A l'esquerra carn a l'intempèrie. A la dreta, juraria que és peix, però tampoc posaria la mà al foc.

Posta de sol a Ipanema

L’altre dia, al sortir de la universitat, vaig anar a la platja a gaudir de les últimes hores de sol. Les platges d’Ipanema i de Copacabana són considerades les més famoses de la ciutat i un dels llocs emblemàtics de Río de Janeiro.

Ja havia tingut el plaer d’anar a aquesta platja en diverses ocasions, així que ja coneixia la seva bellesa i vaig anar cap allà a fer un banyet i a relaxar-me una estona. Així doncs, em vaig dirigir cap el ‘Posto 9’ que és la zona de la platja més de moda entre la gent jove i considerat l’espai ‘cool’ i alternatiu de la platja d’Ipanema pels brasilenys.

Platja d'Ipanema

Malgrat el meu coneixement de la platja, encara no havia pogut gaudir de la gran experiència que suposa veure la posta de sol en un marc tant meravellós. La suma de la topografia carioca, el bon ambient i la posta de sol, fan d’aquell precís instant un moment màgic.

Posta de sol a Ipanema emmarcada per la silueta de les montanyes

Repetiré l’experiència, segur.

Nota:

Posto: Lloc de primers auxilis i socorristes. A les platges de Copacabana i d’Ipanema tenen numerats aquests llocs, que estan col·locats cada 750m aproximadament.