Páginas

miércoles, 14 de marzo de 2012

CARNAVAL!!!

Sent sincer, des de que vaig veure al gran Ronaldo desfilant al carnaval de Río de Janeiro, sempre ho he volgut fer! No va ser fàcil (ni barato), però ho vam aconseguir!

Com tots sabreu, és compartida la opinió de que el carnaval de Río és el millor carnaval del món. Alguns diuen que no, perquè diuen que es tracta de veure una desfilada i no participar-hi. Doncs com hi vaig participar, jo soc dels que opinen que és el millor!

Siendo sincero, desde que vi al gran Ronaldo desfilando en el carnaval de Río de Janeiro, siempre lo he querido hacer! No fue fácil (ni barato), pero lo conseguimos!

Como todos sabréis, es compartida la opinión de que el carnaval de Río es el mejor carnaval del mundo. Algunos dicen que no, porque dicen que se trata de ver un desfile y no de participar. Pues como desfilé, yo soy de los que opinan que es el mejor!


Oficialment el carnaval es comprèn entre els dies 17 i 21 de febrer, on les escoles de samba desfilen a diari al Sambódrom en una espècie de competició. Evidentment, desprès de la graaaan coordinació de la nostre escola, NO ens vam classificar! Llàstima... Villarato!

Extraoficialment, el carnaval acaba durant més d’un mes, ja que entre pre-carnaval i post-carnaval, on els blocs de samba surten al carrer, s’allarga. Així que els brasilers estan de festa una bona temporada.

La disfressa. Crec que aquest tema mereix una especial reflexió. Jo no he estat mai de grans disfresses, i suposo que per això, el karma ha volgut venjar-se de tants anys fent-li tant poc cas al carnaval, fent-me portar una senyora disfressa. És evident que no vam tenir on escollir, ja que les escoles de samba es passen mesos preparant-se pel carnaval, així que pretendre escollir disfressa i escola (cada escola té una disfressa) a dos dies del carnaval, era una batalla perduda.

Oficialmente el carnaval se comprende entre los días 17 y 21 de febrero, donde las escuelas de samba desfilan a diario en el Sambódromo en una especie de competición. Evidentemente, después de la graaaan coordinación de nuestra escuela, NO nos clasificamos! Lástima… Villarato!

Extraoficialmente, el carnaval acaba durando más de un mes, ya que entre pre-carnaval y post-carnaval, donde los blocos de samba salen a la calle, se alarga. Así que los brasileños están de fiesta una buena temporada.

El disfraz. Creo que este tema merece una especial reflexión. Yo no he sido nunca de grandes disfraces, y supongo que por eso, el karma  ha querido vengarse de tantos años haciendo tan poco caso al carnaval, haciéndome llevar un señor disfraz. Es evidente que no pudimos escoger, ya que las escuelas de samba se pasan meses preparando el carnaval, así que pretender escoger disfraz y escuela (cada escuela tiene un disfraz) a dos días del carnaval, era una batalla perdida.


Bé, doncs pobres de nosaltres no sabíem on ens ficàvem... És difícil d’expressar tot el que vam viure. Vam tenir els nostres 15 minuts de fama quan vam arribar a la zona del Sambódrom, la gent ens parava pel carrer per fer-se fotos amb nosaltres (és increïble com un simple gest de posar la teva mà sobre a la seva espatlla o posar-l'hi el teu barret, pot fer tant feliç a una persona... Si és que ja se que he nascut per això...). Un cop al backstage, quatre lliçons tècniques i a desfilar!

La primera sensació al veure el Sambódrom ple de gent és de absoluta sorpresa! Un cop assumida la sorpresa, la sensació és de satisfacció, de saber que aquella gent ha pagat autèntiques fortunes per veure’t desfilar (espero que si algú llegeix això i ho ha pagat, no es senti ofès!)...

Bromes a part, és un experiència vital impressionant. Ja puc esborrar-la de la llista de coses a fer abans de morir.

Bien, pues pobres de nosotros no sabíamos donde nos metíamos… Es difícil expresar todo lo que vivimos. Tuvimos nuestros 15 minutos de fama cuando llegamos a la zona del Sambódromo, la gente nos paraba por la calle para hacerse fotos con nosotros (es increíble como un simple gesto de poner tu mano sobre su hombro o ponerles tu sombrero, puede hacer tan feliz a una persona… Si es que ya se que he nacido para esto…). Una vez en el backstage, cuatro lecciones técnicas y a desfilar!

La primera sensación al ver el Sambódromo lleno de gente es de absoluta sorpresa! Una vez asumida esta sorpresa, la sensación pasa a ser de satisfacción, de saber que toda esa gente ha pagado auténticas fortunas por verte desfilar (espero que si alguien lee esto y lo ha pagado, no se sienta ofendido!)…

Bromas aparte, es una experiencia vital impresionante. Ya puedo tacharlo de la lista de cosas que hacer antes de morir.




Aquest és el video de la nostra escola. Minut 54...
Este es el video de nuestra escuela. Minuto 54...

martes, 14 de febrero de 2012

Recuperem les 'Havaianas'

Si, recuperem-les. Fidels sandàlies, torno a ser a casa. Us he tingut abandonades, però ja torno a estar aquí amb vosaltres postejant un altre cop.

Si, recuperémoslas. Fieles sandalias, ya vuelvo a estar en casa. Os he tenido abandonadas, pero ya vuelvo a estar aquí con vosotras posteando otra vez.

Vista del barri de Botafogo, el meu barri

Després de l’estiu més atípic de la meva vida (començant pel fet de que ha estat de desembre a febrer...), definiré aquestes vacances amb una sola paraula: Jet Lag (perfecte, ara veig que en són dues). Diria que torna la rutina, però no vull començar el 2012 mentint... S’apropa el Carnaval!! Però bé, d’això ja en parlaré un cop el visqui en la meva carn.

No us preocupeu, no us avorriré explicant batalletes de les meves vacances! Només faré una comparació, després de la meva pròpia reflexió, d’algo que succeeix a tot arreu, la posta de sol. I per tant, penjo una foto de les postes de sol, i lo diferent que es viuen en els diferents llocs on he estat aquests dies.

Per cert, cap de les fotos ha estat retocada.

Después del verano más atípico de mi vida (empezando por el hecho de que ha estado comprendido de diciembre a febrero…), definiré estas vacaciones con una sola palabra: Jet Lag (perfecto, ahora me doy cuenta de que son dos). Diría que vuelvo a la rutina, pero no quiero empezar el 2012 mintiendo… Se acerca el Carnaval!! Pero bueno, de eso ya hablaremos una vez lo viva en mi propia carne.

No os preocupéis, no os aburriré explicando batallitas sobre mis vacaciones! Solo haré una comparación, después de mi propia reflexión, de algo que sucede en todos lados, la puesta de sol. Por tanto, cuelgo una foto de las puestas de sol, y de lo diferente que se viven en los distintos lugares donde he estado estos días.

Por cierto, ninguna de las fotos ha sido retocada.

Ideal per surfers. Newport Beach, California

Observant l'horitzó. Newport Beach, California

Colors intensos. Balboa Island, California

Al ritme de la música, amb la pausa d'un ball de Hula. Hawai

Faltaria la de Barcelona, que al viure-la tan sovint, no vaig pensar en fer-li una foto.

Resumint, han estat unes vacances formidables, i sobretot, divertides. Ara m’esperen un mesets a Brasil que, esperem, siguin plens d’aventures, i també, com no, de molt estudi!!

Faltaría la de Barcelona, que al vivirla tan a menudo, no pensé en hacerle una foto.

Resumiendo, han sido una vacaciones formidables, y sobretodo, divertidas. Ahora me esperan unos mesecitos en Brasil que, esperemos, estén llenos de aventuras, y también, como no, de mucho estudio!!

jueves, 12 de enero de 2012

Nadals en banyador?

Tot i ser estiu i estar a uns 35 graus, aquí també es celebra el Nadal (Natal, en portuguès).

Jo, acostumat a Nadals freds, pel·lícules de Hollywood on hi ha neu a dojo, llumetes de Nadal per tot arreu, nassets vermells i grans abrics i bufandes, m’he sentit totalment desubicat al passejar-me en banyador i havaianas pels carrers de Rio de Janeiro, mentre els edificis decorats amb un gran esperit nadalenc els escala un Santa Claus (això si, aquest ben abrigat amb el seu mític vestit vermell).

Aunque sea verano y esté a unos 35 grados, aquí también se celebra la Navidad (Natal, en portugués)

Yo, acostumbrado a Navidades frías, películas de Hollywood donde hay nieve a granel, lucecitas de Navidad por todos lados, naricitas rojas y grandes abrigos y bufandas, me he sentido totalmente desubicado al pasearme en bañador y havaianas por las calles de Río de Janeiro, mientras los edificios decorados con un gran espíritu navideño los escala un Santa Claus (eso si, bien abrigado con su mítico atuendo rojo).

Foto de l’arbre de Nadal flotant més alt del món (reconeixement atorgat pels ‘Guinness World Records’), al barri de Lagoa.

Bé, doncs absurd però real. I si he de ser sincer, m’agrada, i molt, anar en banyador al Nadal.

I com el sistema d’estacions funciona al revés, fins al Març no hi ha classes. Ara toca gaudir d’unes FREDES vacances ‘d’estiu’ a Barcelona, amb la família i els amics. He de reconèixer que també en tenia ganes.

Bien, pues absurdo pero real. Y si tengo que ser sincero, me gusta, y mucho, ir con bañador en Navidad.

Y como el sistema de estaciones funciona al revés, hasta Marzo no hay clases. Ahora toca disfrutar de unas FRIAS vacaciones de ‘verano’ en Barcelona, con la familia y amigos. Tengo que reconocer que ya había ganas.

Feliç 2012 a tothom!!
Feliz 2012 a todo el mundo!!

domingo, 20 de noviembre de 2011

Pão d'Açucar, la frontera entre l'oceà i la badia

Si al ‘Crist Redentor’ el vaig considerar un avi al complir 80 anys aquest 2011, doncs en aquest post us presento al besavi, ja que el clàssic telefèric que uneix els 3 turons, l’any que ve compleix 100 anys! Quin gran privilegi serà estar a Brasil pel seu centenari.

Si al ‘Cristo Redentor’ lo consideré un abuelo al cumplir 80 años este 2011, entonces en este post os presento al bisabuelo, ya que el clásico teleférico que une los 3 morros, el año que viene cumple 100 años! Que gran privilegio será estar en Brasil para su centenario.

Pão d’Açucar - Foto feta des de la Favela de Santa Marta

Existeixen dues teories del motiu pel qual anomenen ‘Pa de Sucre’ (Pão d’Açucar) a aquesta torre natural de 400 metres que marca el límit entre l’oceà Atlàntic i la badia de Guanabara; alguns diuen que és per la seva semblança amb el pa de sucre (aliment), i altres (encara que menys) diuen que prové de "Pau-nh-acuqua", que significa l’alt turó, en la llengua ‘Tupi-guaraní’, utilitzada pels indígenes. Amí m’agrada més com sona la segona versió!
  
Competeix amb el ‘Crist’ com a principal atractiu de Río de Janeiro, encara que des de fa uns anys, i sobretot des de que van nombrar al 2007 el Crist com a una de les meravelles del mon modern, està quedant endarrerit. Tot i així, milers de turistes de tot el món el visiten cada mes.

Existen dos teorías sobre el motivo por el cual se llama ‘Pan de Azúcar’ (Pão d’Açucar) a esta torre natural de 400 metros que marca el límite entre el océano Atlántico y la bahía de Guanabara; algunos dicen que es por su parecido con el pan de azúcar (alimento), y otros (aunque menos) dicen que proviene de “Pau-nh-acuqua”, que significa cerro alto, en la lengua ‘Tupiguaraní’, utilizada por los indígenas. A mi me gusta más como suena la segunda versión!

Compite con el ‘Cristo’ como principal atractivo de Río de Janeiro, aunque desde hace unos años, y sobretodo desde que nombraron en el 2007 al Cristo como una de las maravillas del mundo moderno, está quedándose un poco atrás. Aún así, miles de turistas de todo el mundo lo visitan cada mes.

Foto del centenari telefèric

Els japonesos, evidentment, queden impressionats al veure’l, però més impressionats van quedar quan el meu germà va començar a conversar amb la seva guia en japonès!
Va ser fent cua per pujar al telefèric, quan el meu germà va escoltar que parlaven japonès, i quan la guia va acabar amb l’explicació, es va posar a parlar amb ella, sota la atenta mirada de tot el grup (estareu d’acord amb mi en que no és massa habitual veure un occidental parlar en japonès). La guia, perplexa, li va oferir feina com a guia pel carnaval, pensant-se que era brasiler, però el meu germà li va aclarir que estava a Río de visita, que havia vingut a veure’m.

Vam estar molt encertats en l’hora, ja que pujàvem decidits a veure les vistes de la ciutat tant de dia com de nit, així que vam anar just abans de que es pongués el sol. D’aquesta manera, també vam poder gaudir de la posta de sol amb unes impressionants vistes...

Los japoneses, evidentemente, quedan impresionados al verlo, pero más impresionados se quedaron cuando mi hermano empezó a conversar con su guía en japonés!
Fue haciendo cola para subir al teleférico, cuando mi hermano escuchó que hablaban japonés, y cuando la guía acabó con la explicación, se puso a hablar con ella, bajo la atenta mirada de todo el grupo (estaréis de acuerdo conmigo en que no es demasiado habitual ver a un occidental hablar japonés). La guía, perpleja, le ofreció trabajo como guía para el carnaval, pensándose que era brasileño, pero mi hermano le tuvo que aclarar que estaba en Río de visita, que había venido a verme.

Estuvimos muy acertados con el horario, ya que subíamos decididos a ver las vistas de la ciudad tanto de día como de noche, así que fuimos justo antes de que se pusiera el sol. De esta manera, también pudimos gozar de la puesta de sol con unas impresionantes vistas.

Foto de la platja de Copacabana, feta des del Pão d’Açucar

sábado, 19 de noviembre de 2011

La nit Carioca està a Lapa!

Els divendres i dissabtes per la nit, no existeixen les classes socials. Per molt estrany que pugui sonar, és així. T’hi pots trobar des de gent de les faveles, ballant descalça sobre qualsevol tipus de superfície, a treballadors que surten de les oficines amb els ‘uniformes’, o bé un turista japonès de 1,5 metres d’alçada fent fotos amb una càmera d'un objectiu més llarg que ell mateix (donc fe d’això últim).
Los viernes y sábados por la noche, no existen las clases sociales. Por muy extraño que pueda sonar, es así. Te puedes encontrar desde gente de las favelas, bailando descalza sobre cualquier tipo de superficie, a trabajadores que salen de las oficinas con los ‘uniformes’, o bien a un turista japonés de 1,5m de altura haciendo fotos con un objetivo más largo que él mismo (doy fe de esto último).

El carrer s’omple de gent i es transforma en una mena de discoteca a l’aire lliure, amb un barreja total de música (des de grups de samba que toquen en directe, al funky més hardcore). Les barraques que venen Caipirinhes barates (menys de dos euros la Caipirinha) abunden, al igual que els bars que venen cervesa a dojo. De fet, ja deixen com a fixes els lavabos provisionals (iguals que els de les obres), tot i que no donen abast, ja que sembla que per la majoria, qualsevol lloc és bo per fer les seves necessitats.
La calle se llena de gente y se transforma en una especie de discoteca al aire libre, con una mezcla total de música (desde grupos de samba que tocan en directo, al funky más hardcore). Las barracas que venden Caipirinhas baratas (menos de dos euros por Caipirinha) abundan, al igual que los bares en que venden cerveza a granel. De hecho, ya dejan como fijos los lavabos provisionales (iguales que los de las obras), aunque no dan abasto, ya que parece que para la mayoría, cualquier lugar es bueno para hacer sus necesidades.

A Río de Janeiro hi pots trobar vida nocturna de tot tipus, però qui vol viure una nit Carioca, la visita als antics arcs de Lapa és obligatòria!
En Río de Janeiro puedes encontrar vida nocturna de todo tipo, pero quien quiere vivir una noche Carioca, la visita a los antiguos arcos de Lapa es obligatoria.

És realment sorprenent veure l’harmonia entre la gent, veure com durant la nit desapareixen les classes socials. Crec que és l’únic barri del món on puc afirmar que m’hi sento més segur de nit que de dia!
Es realmente asombroso ver la harmonía entre la gente, ver como durante la noche desaparecen las clases sociales. Creo que es el único barrio del mundo donde pueda afirmar que me siento más seguro de noche que de día!



miércoles, 16 de noviembre de 2011

Santa Marta, la galàctica de les Faveles


És molt habitual pels turistes, quan visiten Río de Janeiro, tenir marcat a l’agenda visitar una Favela. En la majoria d’elles, hi trobes pobresa i barraques. Però sempre s’ha associat les Faveles amb violència, armes i drogues.
Es muy habitual para los turistas, cuando visitan Río de Janeiro, tener marcado en la agenda visitar una Favela. En la mayoría de ellas, encuentras pobreza y chabolas. Pero siempre se ha asociado las Favelas con violencia, armas y drogas.

A les Faveles, les lleis les imposen els Narcotraficants. Fins fa poc, la policia no s’atrevia a entrar a les Faveles, i si hi entraven, no era per fer complir cap llei, sinó per recollir la seva ‘propina’ per fer la vista gorda sobre el tràfic de droga.
En las Favelas, las leyes las imponen los Narcotraficantes. Hasta hace poco, la policía no se atrevía a entrar en las Favelas, y si entraban, no era para hacer cumplir ninguna ley, sino para recoger la ‘propina’ por hacer la vista gorda con el tema del tráfico de droga.

La Favela de Santa Marta (situada sobre una de les muntanyes de Botafogo) es pot considerar afortunada. A més a més de disposar d’unes privilegiades vistes (des d’aquesta Favela es pot veure el Crist Redentor i alhora el Pão d’Açucar), va tenir el grandíssim honor de ser escollida pel Rei del Pop, Michael Jackson, per gravar el Videoclip de la seva cançó They don’t care about us. Per gravar-hi, l’equip de Michael Jackson va haver de demanar permís al Narcotraficant local, Márcio Amaro de Oliveira.
La Favela de Santa Marta (situada sobre una de las montañas de Botafogo) se puede considerar muy afortunada. Además de gozar de unas vistas privilegiadas (desde esta Favela se pueden ver a la vez el Cristo Redentor y el Pão d’Açucar), tuvo el grandioso honor de ser escogida por el Rey del Pop, Michael Jackson, para grabar el Videoclip de su canción ‘They don’t care about us’. Para grabar, el equipo de Michael Jackson tuvo que pedir permiso al Narcotraficante local, Márcio Amaro de Oliveira.

Fotografia general de la Favela

Això la va transformar en molt popular i 12 anys més tard d’aquest esdeveniment, va ser pacificada, sent així la primera Favela de Río de Janeiro en ser pacificada.
Esto la transformó en muy popular y 12 años más tarde de este acontecimiento, fue pacificada, siendo así la primera Favela de Río de Janeiro en ser pacificada.

Plaça principal

Que una Favela hagi estat pacificada significa bàsicament que hi ha entrat la policia i ha fet fora als Narcotraficants. Tot i així, no és cap assegurança de res, només redueix les possibilitats de córrer un risc. De fet, el meu germà i jo en podem donar fe, ja que tot i estar visitant una de les Faveles més populars, vam viure uns moments de tensió.
Que una Favela haya sido pacificada significa básicamente que ha entrado la policía y ha echado a los Narcotraficantes. Aún así, no es ningún seguro de nada, solo reduce las posibilidades de correr algún riesgo. De hecho, mi hermano y yo podemos dar fe de ello, puesto que aún y estar visitando una de las Favelas más populares, vivimos unos momentos de tensión.

Després d’agafar el bondinho (tren cremallera) que et puja a dalt de la Favela, estàvem gaudint de les vistes i xerrant tranquil·lament, quan van aparèixer dos nens d’aproximadament 10 anys. Aquests, duien un ganivet d’uns 20cm i un punxó, respectivament. El meu germà i jo, sense canviar l’expressió de la cara (encara que després vam admetre que tots dos estàvem tensos en aquella situació) continuàvem amb la nostra conversa. Un d’ells, es va apropar per darrera meu i em va tocar una de les butxaques per veure que hi duia. Els nens, al veure que anàvem acompanyats d’un noi de la Favela, van decidir desaparèixer sense que ens n’adonéssim.
Después de coger el bondinho (tren cremallera) que te sube arriba de la Favela, estábamos gozando de las vistas y charlando tranquilamente, cuando aparecieron dos niños de aproximadamente 10 años. Éstos, llevaban consigo un cuchillo de unos 20cm y un punzón, respectivamente. Mi hermano y yo, sin cambiar la expresión de la cara (aunque más tarde admitimos que ambos estábamos tensos en esa situación) continuábamos con nuestra conversación. Uno de ellos, se acercó por detrás de mí y me tocó uno de los bolsillos para ver que llevaba. Los niños, al ver que íbamos acompañados por un chico de la Favela, decidieron desaparecer sin que nos diéramos cuenta.

Varies fotografies de la Favela

De ben segur, arribem a anar sols i haguéssim tornat a casa sense càmera, mòbil, ni diners. Per aquest motiu puc assegurar que s’ha d’anar amb compte tot i estar una Favela pacificada. 'Qui té gana, vol menjar'.
Bien seguro, llegamos a ir solos y hubiésemos vuelto a casa sin cámara, móvil, ni dinero. Por este motivo puedo asegurar que se tiene que ir con mucho cuidado aún y estando una Favela pacificada. 'Quien tiene hambre, quiere comer'.

L’he anomenat ‘La galàctica de les Faveles’, degut a que a més a més de Michael Jackson, altres artistes l’han escollit per diversos motius; Madonna va anar a visitar-la acompanyada pel governador de l’estat de Río de Janeiro, Alicia Keys amb Beyoncé també hi van gravar un videoclip, i també hi han estat rodades algunes escenes de la pel·lícula The Fast and the Furious.
La he llamado ‘La galáctica de las Favelas’, debido a que además de Michael Jackson, otros artistas la han escogido para diversos eventos; Madonna fue a visitarla acompañada por el gobernador del estado de Río de Janeiro, Alicia Keys con Beyoncé también grabaron un videoclip, y también han sido rodadas algunas escenas de la película The Fast and the Furious.

Un any després de la mort de Michael Jackson, la comunitat va voler rendir-li homenatge aixecant una estàtua on ell havia gravat el videoclip 14 anys abans, com agraïment i mostra de que per ells, el Rei del Pop viurà eternament.
Un año más tarde de la muerte de Michael Jackson, la comunidad quiso rendirle homenaje levantando una estatua donde grabó el videoclip 14 años antes, como agradecimiento y muestra de que para ellos, el Rey del Pop vivirá eternamente.









lunes, 14 de noviembre de 2011

Maracanã, terra de Cracks!

Aquest llegendari estadi, en realitat no es diu Maracanã. Al inaugurar-se, al 1950, li van posar el nom de ‘Estádio Municipal do Maracanã’, però uns 15 anys més tard el van canviar per ‘Estádio Mario Filho’, en honor al periodista fundador del diari local Jornal Sports. Tant pels Carioques com per la resta del món, mai ha deixat de ser el Maracanã.
Este legendario estadio, en realidad, no se llama Maracanã. Al inaugurarse, en el 1950, le pusieron el nombre de ‘Estádio Municipal do Maracanã’, pero unos 15 años más tarde lo cambiaron por ‘Estádio Mario Filho’, en honor al periodista fundador del periódico local Jornal Sports. Tanto para los Cariocas como para el resto del mundo, nunca ha dejado de ser el Maracanã.

Lamentant-ho molt, crec que tornaré amb l’espina clavada de no poder veure un partit al Maracanã, ja que actualment està en obres, de cara a acollir la gran final del Mundial 2014 de Brasil. Així que la meva visita a l’estadi, ha estat limitada a un decepcionant museu i a veure un estadi en obres. Dic decepcionant perquè, d’un museu d’un estadi tan increïble i de tal renom, n’esperes molt més.
Muy a mi pesar, creo que volveré con la espina clavada de no haber podido ver un partido en el Maracanã, ya que actualmente está en obras, de cara a albergar la gran final del Mundial 2014 de Brasil. Así que mi visita al estadio, ha estado limitada a un decepcionante museo y a ver un estadio en obras. Digo decepcionante porque, el museo de un estadio tan increíble y de tal renombre, te esperas mucho más.

Vista aèria del Maracanã en obres

Es basa en una idea semblant al passeig de les estrelles de Hollywood, però en aquest cas, et trobes amb els peus marcats sobre ciment dels grans Cracks que han passat per aquest estadi. La meva decepció va ser màxima quan em van dir que no hi havia la marca dels peus del millor jugador brasiler de la historia (i no, no parlo de Pelé, parlo de Ronaldinho).
Se basa en una idea parecida al paseo de las estrellas de Hollywood, pero en este caso, te encuentras con los pies marcados sobre cemento de los grandes Cracks que han pasado por este estadio. Mi decepción fue máxima cuando me dijeron que no estaba la marca de los pies del mejor jugador brasileño de la historia (y no, no hablo de Pelé, hablo de Ronaldinho).

Imagino que el atractiu principal de la visita deu ser entrar a l’estadi i veure la seva immensitat. Com està en obres, està tancat i em vaig haver de conformar veient la mida dels peus dels cracks, ja que ni tan sols hi ha cap rèplica de cap Copa.
Imagino que el atractivo principal de la visita debe ser entrar al estadio y ver su inmensidad. Como está en obras, está cerrado y me tuve que conformar viendo el tamaño de los pies de los Cracks, ya que ni siquiera hay ninguna réplica de ninguna Copa.

Marca dels peus d’alguns dels grans Cracks que han passat pel Maracanã

Aquest mític estadi ostenta el rècord d’assistència en un partit oficial, que puja a la xifra de 200.000 espectadors (Brasil – Uruguai, Final del Mundial 1950), la qual és impressionant si es compara amb els estadis més grans d’Europa, que gairebé no passen de les 100.000 localitats. També, durant molts anys, posseïa el rècord a l’estadi més gran del món.
Este mítico estadio ostenta el record de asistencia en un partido oficial, cifra que sube a los 200.000 espectadores (Brasil – Uruguay, Final del Mundial 1950), la cual es impresionante si se compara con los estadios más grandes de Europa, que casi no pasan de las 100.000 localidades. También, durante muchos años, poseía el record al estadio más grande del mundo.

L’any ’92 es va derrumbar una part de la grada i van caure centenars d’espectadors, morint-ne 3. Degut a això, va ser remodelat i va passar a tenir una capacitat de 130.000 persones.   
El año ’92 se derrumbó una parte de la grada y cayeron centenares de espectadores, muriéndose tres. Debido a eso, fue remodelado y pasó a tener una capacidad de 130.000 personas.


Desprès de contínues reformes per acatar les normes de la FIFA, actualment ja només disposa d’una capacitat de 82.000 persones. Tot i així, les increïbles dades que van registrar, segur que perduraran durant molt temps en el record dels Carioques.
Después de continuas reformas para acatar las normas de la FIFA, actualmente ya solo dispone de una capacidad de 82.000 personas. Aún así, los increíbles registros obtenidos, seguro que perduraran durante mucho tiempo en el recuerdo de los Cariocas.

Com a curiositats del Maracanã, cal destacar-ne dues; que l’estadi va viure en primera persona el gol número 1.000 de Pelé, en un partit del Santos contra el Vasco, i el motiu pel qual la façana de l’estadi és de color celeste. I és que va ser per pecar de soberbia. Abans de la final del Mundial del 1950 a Brasil, s’enfrontaven contra la selecció d’Uruguai. Estaven tan segurs de que la guanyarien, que van dir que pintarien l’estadi dels colors de l’equip guanyador. El color de l’estadi és el celeste, ja us podeu imaginar qui va guanyar... O bé, qui no va guanyar.
Como curiosidades del Maracanã, es necesario destacar dos; que el estadio vivió en primera persona el gol número 1.000 de Pelé, en un partido del Santos contra el Vasco, y el motivo por el cual la fachada del estadio es de color celeste. Y es que pecaron de soberbia. Antes de la final del Mundial del 1950 en Brasil, se enfrentaban contra la selección de Uruguay. Estaban tan seguros de que la ganarían, que dijeron que pintarían el estadio de los colores del equipo vencedor. El color del estadio es el celeste, ya os podéis imaginar quien ganó… O bien, quien no ganó.