SI... JO ESTUDIO EN UNA ILLA!!

Estic gaudint de platges paradisíaques, concerts de samba, futbol, postes de sol i un llarg etc. Ara bé, crec que ha arribat el moment de parlar sobre el motiu ‘principal’ pel qual considero que soc un privilegiat de poder viure aquesta experiència tan formidable: Els estudis. I és que el clima, els paisatges i l’ambient d’aquesta ciutat, fa que tot plegat semblin unes llargues vacances en una ciutat tropical. Però no és així, estic aquí per estudiar!

Ara soc estudiant de la ‘Faculdade de Arquitetura e Urbanismo (FAU)’ de la ‘Universidade Federal do Río de Janeiro (UFRJ)’.

 A l'esquerra la Illa de Fundão i a la dreta l'edifici d'Arquitectura

Bocabadat. Així és com em vaig quedar. Saber que el teu nou campus universitari és una illa sencera de 5.238.337,82 km², creieu-me que impacte, i molt. De fet, la Illa de Fundão (Cidade Universitária) és un barri de la Zona Nord de Río de Janeiro.

Una anècdota graciosa és la que em va passar un dels primers cops que anava a aquesta illa; vaig baixar en una parada de bus que no era, i totalment perdut, després de buscar el meu edifici durant una hora (desfent-me de la calor que feia), em vaig donar per vençut i vaig agafar un taxi que em portés. Al veure el recorregut que vàrem fer, va ser quan realment em vaig adonar de la grandiositat d’aquesta ciutat universitària.

Del propi edifici d’arquitectura, em va cridar l’atenció el tracte directe i la sensibilitat que té amb la naturalesa i amb l’espai exterior. Porxos oberts, patis verds, passadissos sense cap tipus de tancament i grans vidrieres,  són elements que fan els espais molt agradables i que et permeten viure la sensació de no saber mai si estàs dins o fora de l’edifici.

Jardins dissenyats per Burle Marx (mateix arquitecte brasileny que va dissenyar el passeig de Copacabana) i fotos de l'interior de l'edifici.

Conferència de l'arquitecte espanyol Iñaki Abalos i foto de la maqueta de l'actual projecte en el que estem treballant.

Per acabar, vull agrair públicament als meus pares que em brindin aquesta possibilitat, tant emocionant com formativa. Gràcies!

Samba a 'Pedra do Sal'

Més enllà del dia de la setmana que sigui, els carioques sempre tenen festa. Pedra do Sal és un dels racons del barri de ‘Saúde’ de Río de Janeiro, on cada dilluns s’ajunten grups de samba per tocar i cantar en directe. Històricament, s’ajuntaven grans grups de sambistes i era un punt de pelegrinatge de la samba negre. Actualment, manté l’essència però al haver-se popularitzat, gran part dels espectadors són ‘Gringos’ (turistes).

El primer cop que hi vaig anar, portava algo més de 24h en aquesta ciutat, i per tant, l’impacte del canvi cultural va ser major. Va ser el primer cop que em vaig sentir totalment immers en la cultura carioca, tant per la pròpia samba (clar icona de la cultura brasilenya) com pels carrerons que s’han de recórrer per arribar.

A l’esquerra la 'Roda' de sambistes. A la dreta l’expectació generada. 

Al mateix carrer hi ha venedors de beguda i menjar, així que la gent pren alguna cosa i es disposa a gaudir d’un bon espectacle de samba autèntica. 

CARN 'FRESCA'!

Gastar energia per mantenir la carn fresca en un país on arriben als 40 graus... PERQUÈ? Suposo que aquesta és la pregunta (retòrica, es clar) que es deuen fer els amos dels supermercats a l’hora de decidir quins aliments han d’estar refrigerats i quins no.

He de reconèixer que és una de les coses que més em va impactar el primer cop que vaig entrar a un supermercat, i que a dia d’avui, no em deixa d’impactar.

Veure la carn exposada com si fos fruita, on la gent abans d’escollir-ne una peça fa el previ tast de textura i duresa, amb el petit detall de que la carn NO és fruita i que es fa malbé si no es conserva en un ‘habitat’ fred, no és el context més idoni que inviti a consumir-la.

A l'esquerra carn a l'intempèrie. A la dreta, juraria que és peix, però tampoc posaria la mà al foc.

Posta de sol a Ipanema

L’altre dia, al sortir de la universitat, vaig anar a la platja a gaudir de les últimes hores de sol. Les platges d’Ipanema i de Copacabana són considerades les més famoses de la ciutat i un dels llocs emblemàtics de Río de Janeiro.

Ja havia tingut el plaer d’anar a aquesta platja en diverses ocasions, així que ja coneixia la seva bellesa i vaig anar cap allà a fer un banyet i a relaxar-me una estona. Així doncs, em vaig dirigir cap el ‘Posto 9’ que és la zona de la platja més de moda entre la gent jove i considerat l’espai ‘cool’ i alternatiu de la platja d’Ipanema pels brasilenys.

Platja d'Ipanema

Malgrat el meu coneixement de la platja, encara no havia pogut gaudir de la gran experiència que suposa veure la posta de sol en un marc tant meravellós. La suma de la topografia carioca, el bon ambient i la posta de sol, fan d’aquell precís instant un moment màgic.

Posta de sol a Ipanema emmarcada per la silueta de les montanyes

Repetiré l’experiència, segur.

Nota:

Posto: Lloc de primers auxilis i socorristes. A les platges de Copacabana i d’Ipanema tenen numerats aquests llocs, que estan col·locats cada 750m aproximadament.

És Río una ciutat perillosa? Si, però pel transport...

En aquest post faré menció a una de les pràctiques que formen part de la meva rutina diària. En concret, el transport que em porta d’una punta a l’altre de Río de Janeiro.

Són dos els principals sistemes que utilitzo per desplaçar-me, el Bus o la Van. No m’atreviria a dir quin utilitzo més, ja que tots dos sistemes em porten a la universitat i fan el mateix recorregut. Ara bé, prefereixo anar en Van, ja que tarda gairebé la meitat en arribar al destí.

Cada matí vaig cap a la parada de Bus de la platja de Botafogo (Barri on visc actualment), i agafo el Bus o la van en funció del que arribi primer.

El motiu pel qual hi ha aquests dos mètodes de transport fent el mateix recorregut, és molt senzill; el Bus és un negoci del govern, i la Van es un negoci de la gent de les faveles, que es basa en robar-li els clients al bus.

Parada de Botafogo

El Bus (Ônibus) s’assembla molt als busos europeus, només cal afegir un excés de temeritat al conductor, que fa de cada trajecte una experiència ‘única’. És una imatge bastant comuna veure busos espatllats o que han tingut un accident.

Hi treballen dues persones, el conductor i el cobrador, que té molt mèrit aconseguir aclarir-se amb les monedes en mig d’una carrera de ‘fórmula 1’. També, acostumen a pujar venedors de dolços (a preus realment baixos), així que és com si fossin tres treballadors.

A l'esquerra un venedor de dolços. A la dreta una imatge global del Bus

Un fet que m’ha sorprès molt és veure com la gent asseguda s’ofereix sempre a aguantar la motxilla a la gent que està de peu. És gairebé un gest d’educació, tant com quan una persona s’aixeca del seient per cedir-lo a una persona d’avançada edat.

 Van amb el rètol de 485 IPANEMA, la que em porta a casa

La Van, tot i ser conduïda i gestionada per la gent de les faveles, és un transport totalment segur, ja que si fos perillós, perdrien els clients, i per tant el negoci.

Hi ha servei de Vans en molts recorreguts diferents. També es gestiona per dos treballadors, el conductor i cobrador, que a més a més de cobrar, també es dedica a cridar per la finestra el recorregut que fa (ex: “Botafogo, Copacabana, Ipanema, Leblon!!”).

Interior de la Van

La Van es com una furgoneta típica de tres files convertida en quatre files optimitzant al màxim l’espai. Un fet curiós és pujar-te a una Van i quan consideres que ja no cap més gent, ells probablement considerin que va ocupada a la meitat de la seva capacitat. Apart de la gent asseguda, acostumen a omplir també els buits amb gent de peu. He arribat a contar 23 persones més els dos treballadors.

Impacta bastant al principi (tant en el Bus com en la Van) veure com obren la porta abans de parar i a una velocitat bastant elevada, ‘augmentant així la sensació de seguretat en aquests transports’.

RÍO I LA SEVA PRÒPIA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA!

Avui fa dues setmanes que vaig trobar el pis on ara visc. Algo que sembla tan trivial com trobar pis, ha estat d’allò més complicat, molt més del que m’esperava. Han estat varies setmanes visitant pisos en mal estat, sense mobles i caríssims. Quan un marxa a un país com Brasil, no espera que sigui tan car, de fet, és inclús més car que llogar un pis a Barcelona. Era difícil de creure quan vaig arribar, ja que havia escoltat altres estudiants parlar de que viure a Brasil era molt barato...

Mundial 2014 i Olimpíades Río de Janeiro 2016. Casi res. Aquests són els motius de tots els meus mals de cap a l’hora de buscar pis. El preu de la vivenda s’ha disparat, tant el lloguer com la venda. El preu del lloguer a Río, només en el 2010, ha pujat un 160%, mentre que la venda ha vist duplicat el seu preu.

Com deia, desprès de recórrer immobiliàries, contactar amb pàgines web, trucar a particulars, ara ja puc dir que tinc una llar! Al final el pis ha arribat per la via menys esperada; una amiga d’una amiga, marxava a viure fora i deixava lliure el seu pis al barri de Botafogo. Sense cap mena de dubte, era el millor pis qualitat/preu que havíem vist fins aquell moment. Avui, complim dues setmanes al pis!

En honor a la gran troballa, vàrem fer una festa d’inauguració que va ser tot un èxit!! Vàrem invitar a la majoria de gent que coneixem a Río, pensant que desprès et falla gent. Doncs no va ser així. Pràcticament va venir tothom, arribant a ser 35 persones en un pis d’uns 70 metres quadrats (s’ha de restar la superfície de les habitacions, que estaven tancades)!! Si fos una discoteca, segur que haguéssim sobrepassat l'aforament màxim!

 Foto de la festa al nostre nou apartament. Encara faltava per arribar la meitat de la gent...

Ara que ja tinc pis, torno a veure molt i molt positiu que facin aquí el Mundial 2014 i Olimpíades a Río de Janeiro 2016. Realment estan fent una gran neteja i grans millores d’infraestructura. Brasil, i en concret Río de Janeiro, mereixien aquest reconeixement a nivell mundial. No em calen més de dos mesos per adonar-me de la grandiositat i de la preciositat que alberga aquesta ciutat.

COPACABANA!

Fa dies que volia fer un 'post' sobre Copacabana, barri on he viscut el primer mes a Río de Janeiro, i per tant, on he tingut les primeres impressions d’aquesta ciutat.

Estampa típica de Brasil. Al fons de la foto es pot apreciar el famós Pão de Açúcar

Aquest barri gira entorn a la seva platja, en forma de mitja lluna, i queda emmarcat per les muntanyes que l’envolten i el mar. Des de la dècada del 1960, Copacabana ha vist com ha anat augmentant sensiblement el seu número d’habitants fins al punt de que actualment hi viuen unes 147.000 persones de totes les classes socials, sent el tercer barri de Río de Janeiro amb més densitat de població. Això és degut a que antigament era una zona de difícil accés, ja que la muralla de muntanyes que l’envolta era una gran complicació pels carioques, però al 1892 es va inaugurar el primer túnel que connectava el barri amb la ciutat, i cap el 1917, ja tenia 45 carrers, 4 places i dos túnels.

  Mosaic característic de l'acera de l'Avinguda Atlàntica, dissenyat per l'arquitecte paisatgístic brassileny Roberto Burle Marx al 1970

  

El que més m’agrada d’aquest barri és el gran ambient que hi ha al carrer a totes hores, sobretot a l’Avinguda Atlàntica, on es troba el passeig marítim.

La seva platja té la particularitat d'estar il·luminada per la nit, fet que provoca que sigui habitual veure gent practicant surf per la nit.